Pages

dilluns, 20 d’agost del 2012

Paranoies anulars

Independentment de si són petites com al  Manolito o no ( pels que vingueu despistats fa referència al nom d'una via d'aquest totxo veí del Macana, on hi ha certa via que s'anomena, precisament, Paranoies petites) aquesta setmana ha estat bastant d'alt-i-baixos pel que fa a les sensacions escalant i en especial de l'anular de la mà esquerra, que semblava dir ara sí ara no cada dia. 

Carlos a la Muller, almenys ara ens aixequem eh
Però bueno, anem per pams: El dimecres, després d'un bon dimarts al matí de campus, vaig anar a fer una matinal de bloc amb en Carlos per Sava, tot i que no ho tenia previst. A part de rostir-nos i deixar-nos les puntes dels dits gràcies a una molt bona temperatura per blocar, vam anar al clàssic La Muller 7c+, que havia intentat provar fa temps i no podia aixecar-me, el dimecres vaig comprovar que aïllats podia fer 2 dels 3 moviments durs però em falta tensió corporal i força de dits per encadenar-los, així que tampoc em vaig menjar gaire el coco i ràpidament vam anar al Mondongo abans que arribés el migdia per intentar fer-lo...tampoc hi va haver sort vaig palmar 2 o 3 cops a l'últim pas però em menjava el crash amb els peus cada cop... també vam donar-li a la extensió però el pas dur es fa molt llarg i incòmode amb aquell arbre pel mig.
Dijous doble sessió i divendres al matí més plafó, així acabava la setmana, aquest últim dia amb el dit bastant carregat així que vaig decidir descansar dissabte ( bàsicament aquest dia va consistir en estiraments-gel-estiraments-gel-estiraments-gel,etc)

Millor amb tape o sense? no sé
Diumenge posem direcció al Macana, també amb en Carlos doncs en Marc va preferir passar un cap de setmana llarg a Rodellar, jo decidia quedar-me per poder controlar més l'estat anímic? del meu estimat dit. Així doncs, segona visita de l'any al totxo per excel·lència i segon dia per provar el Vuelo a Ciegas. Al primer intent encara amb tacte horrible per la calor vaig veure que el dit no em molestava en aquesta via, així que em vaig animar bastant. Després de deixar passar una mica de temps va entrar algo d'aire i li vaig tornar a donar, aquest útlim pegue el millor i vaig caure ja a dalt, a tres moviments de la sortida, així que content pel progrés vaig preferir conservar i no provar-la més, sabia que tampoc era el dia per matar-la a pegues.

Carlos sobant el primer bidit del Vuelo mentre recordava l'encadenament
del dia anterior a la temible ( per bloqueros com nosaltres) Uruk-Hai 7c+ a Calders, bé!!!
Esperant doncs una pròxima visita a Sant Benet tanco aquí la crònica de la setmana, aquesta me la prendré amb algo més de calma i baixaré una miqueta la càrrega a veure si el dit para de molestar... més li val, que al Setembre s'ha d'estar en forma!

Salut bous ;-)

diumenge, 12 d’agost del 2012

Volant al Santuari

Aquest dissabte tornava a tocar Montserrat, i és que feia un any que no visitàvem el totxo més fanàtic de Sant Benet, el Macana. Des de l'any passat que tenia una via posada entre cella i cella, no és altra que el Vuelo a Ciegas, com sempre amb polèmica respecte el grau, si no vaig errat però va ésser proposat com el primer 8b de tota la península. Si l'any passat no vaig provar-la va ser perquè era evident que no la podia fer, però ahir no vaig poder resistir-me i la vaig montar per veure si em movia...

Després de les sensacions dels últims findes, en especial a Sant Benet, no estava gens confiat, i de fet el primer pegue no va ser gaire prometedor, el llançament de baix és tens i has d'agafar el bidit amb dreta molt bé, vaig pensar que no podia xapar la segona i al final del bombo vaig flipar fins que no vaig veure que s'havia de tirar cap a l'esquerra després de xapar la última. Tot i així, la vaig deixar montada per donar-li un altre intent i tornar-ho a provar. Al segon pegue va venir la sorpresa i de cop havia fet tota la secció de baix i estava ja  a la meitat de la via, el millor era que no anava petat però com que no havia mirat com xapar la segona no vaig gosar seguir... Des d'aquí fins a xapar la tercera ja em va sortir bé i llavors la sortida amb un taló al pla no em va semblar massa complicada, sempre i quant no arribis petat, això sí, perquè si no vas a tope a tots els passos voles amb una facilitat que dona gust . En Carlos per la seva banda també la va veure prou bé per un altre dia, i es va montar la Sesión Contínua 7c per fer-la.

Una vista des del Totxo
El tercer intent va ser pitjor que el segon, i la veritat és que ja anava cansat, però així la tindré més matitzada per un altre dia. Seguidament em monto la Paranoies Petites 7c+ del Manolito per veure si la faig ràpid abans de marxar, però la regleta de tres dits de la part de dalt, molt incòmode d'agafar, em va engegar el dia enlaire, l'annular de la mà esquerra va decidir que ja en tenia prou. No serà res greu però avui i demà toca reposar que si no ja sé que passarà, i ara no vull tornar-me a lesionar. En Carlos acaba el dia encadenant amb soltura la Sesión  al tercer intent, i empalma avui fent la My Moflets, del mateix grau, al Castell de les Dames.

Ara amb ganes de tornar al Macana per intentar parar ja de volar, que a roca no faig més que això. Està clar que no serà fàcil i segurament faran falta uns quants dies més per encadenar, però impossible is nothing, així que fil a l'agulla i a seguir entrenant que això rutlla!

dimecres, 8 d’agost del 2012

Hold on

Després de bastants dies intensos les sensacions al plafó van variant, hi ha dies que sembla que realment hagis guanyat algo i d'altres on només llevar-te penses que no pots ni baixar les escales... El que compta però és que de moment no tinc cap lesió i tot i el cansament em trobo bé, que és el que intento prioritzar. Ara bé, quan arriba el finde i anem a roca les coses segueixen sense sortir, però bueno, és el que hi ha. 

Podria donar excuses de que vaig cansat i/o se m'escapa un peu... però crec que no val la pena que ens enganyem, la teoria és una cosa i la pràctica una altra, i tot i que al principi penses que entrenar és igual a posar-te fort, jo diria que res més lluny de la realitat. Entrenar bé és complicadíssim, i progressar al principi molt fàcil, però cada cop tot és més confús, i clar, no tothom té la sort de fer 8c o 9a sense entrenar gaire. Puc entrenar més? Em farà algun bé fer-ho? Distribuiré les càrregues adequadament? Treballaré a la intensitat adequada? Podré aguantar-ho o els tendons tornaràn a engegar la festa enlaire? Crec que aquí rau el quid de la qüestió, hi ha gent que va trobant el camí i d'altres que no... Si, si, ja pots tenir entrenadors, preparadors i fisios però tot i així fer que tot funcioni it's not that easy. 

Ara mateix ja no estic gens segur d'aconseguir el que m'hagués agradat a principis d'estiu, però el que m'interessa més aviat és seguir entrenant, simplement per què m'agrada, i si mai arriben resultats, doncs millor. A la roca crec que tard o d'hora les coses sortiran tot i que veig que seré incapaç de predir quan,  i vés a saber, potser en el moment més inesperat sona la flauta... o no?!

Vista de Montserrat arribant a Monistrol
Bé, deixant-nos ja de reflexions aquest finde vam pujar a St. Benet dissabte. Com que vam veure la Cuenta Atrás per la carretera amb en Carlos vam pensar de donar-li un intent a veure si per casualitat ens sortia. Ara fa un any la vaig provar algun dia i em va faltar molt poc...Així doncs al segon pegue vaig caure al penúltim pas però com que em conec, ja vaig decidir que era millor no tornar-ho a intentar aquell dia. A més, teníem previst anar al Pedráncano i si no ja es faria massa tard. Allà vam provar la connexió fàcil, diria que es diu Josep del Sistema? i rondarà el 8a, entrant per la dreta amb el pas de creuar del romo al bidit i d'aquí dinàmic al cantarral... al primer intent resolc tots els moviments i penso que en un 2n puc arribar a dalt... je je que ilús que sóc a vegades. Vaig caure ja al dinàmic  i després a dalt em va anar bastant pitjor que al primer intent... a en Carlos tampoc li va anar gaire millor.



Castell de les Dames - A baix
Diumenge decidim pujar al Castell, jo em sentia molt cansat, més del que pensava tenint en compte que el dia anterior no havia fet gaire res... no entenc pas com funciona aquest cos però bueno...Allà escalfem al Tripartit 6c+, aquesta sí que  surt millor que l'any passat però clar, aquí vaig venir el primer dia d'escalar després del genoll...només faltaria. Després li dono a la Killing Kitchen teòric 7b+ a vista... la veritat és que vaig pujar molt bé fins a dalt, on vaig llegir malament un pas d'un bidit i després de tirar amunt i avall ja sabeu què va passar. Un cop vist li explico a en Carlos que la va fer al flash flotant... la veritat és que ens va semblar més fàcil de 7b+, però bueno, jo no la vaig encadenar així que res. I abans de donar el dia per acabat provem la My Moflets 7c, però el cap ja no estava per aguantar. I puto avantbraç menys.

Apa bous, a seguir apretant i sobretot passant-ho bé que és estiu!!! 

dilluns, 6 d’agost del 2012

7 de Setembre: Arno Ilgner a la Salle BCN

El proper 7 de Setembre, el mestre dels aspectes mentals/psicològics de l'escalada, estarà a Barcelona per donar una Master Class a aquells interessats. Aquest no és altre que Arno Ilgner, autor de llibres com Guerreros de la Roca i Lecciones exprés para Guerreros de la Roca.


Pels participants:


• Requisits previs: Qui s’apunti ha de disposar mínimament d´un any d’experiència escalant i escalar com a mínim de 5c a 6a. Escalar de primer no es un requisit.

• Medi: Per escalar amb corda, no per bloc. La majoria d’exercicis es fan de segon; alguns escalant de primer si s’és capaç.

Equipament necessari:

• Cada un ha de dur el seu propi arnes, peus de gat i assegurador

Places: 10
Preu: 65€
Inscripcions: joliveras@salle.url.edu



Instructor: Arno Ilgner

Descripció de l’activitat: El clínic ens acostarà a comprendre i superar la por a les caigudes i a millorar el moviment. Practicarem com caure correctament, moure’ns de manera eficient i exercicis per aprendre a descansar. Tot això aplicat a una via per superar-nos. Ho farem en petits increments, creant la progressió adient al nivell de cada un. Tindreu un mètode estructurat per prendre els riscos adients fent disminuir la por.



Aprendreu:



• A caure amb seguretat
• Com assegurar dinàmicament
• A distingir una caiguda segura a una perillosa
• Com connectar zones de caiguda segura i on no caure
• Aturar la escalada prenent el mínim risc
• Valorar millor la situació de risc
• Com descansar efectivament
• Millorar la respiració
• Escoltar al cos
• Crear moviment i moment
• Agafar impuls voluntàriament
• Reduir la por

Enllaços: