Pages

dimarts, 31 de juliol del 2012

Quan la resina et domina

Avui post una mica reflexiu de dies d'aquells que penses i penses...

Aquesta última setmana he notat bastant les sèries al plafó, la veritat és que el campus i la pila, que és en el que estic més centrat últimament, han fet que el cos decidís que el finde li tocava descansar... Així que ja us podeu imaginar que no ha estat un gran acabament de setmana amb encadenes, però bueno s'ha intentat i això és el que compta, al menys pel moment. Ara bé, no negaré que vaig marxar emprenyat de Calders dissabte i deprimit de St. Benet diumenge, sort que el dilluns tornem al plafó i allà tot canvia de dimensió, el que compta és que el cap aguanti repeticions i més repeticions, i l'endemà sant tornem-hi i així anem fent. Com sempre en aquests casos ara tinc moltes més ganes de tornar a Calders i St Benet...a partir-les!!!

Dissabte a Calders volia fer la Maleïda Brutícia 8a, amb un pas marcat de bloc al principi i llavors de resistència fins a dalt. El dia que en Pol la va fer no la vaig provar gaire i tenia ganes de veure si podia sol·lucionar el bloc de baix i tirar milles amunt. Anar de la regle lateral esquerra nyaposa i que punxa a la invertida amb mà dreta era el pas mes dur, després rebotar amb la mà esquerra fins a pillar el lateral bo per xapar la segona i després és qüestió de resis. Doncs bé, resulta que passo el bloc i com que no havia mirat peus vaig fer uns quants passos de més a campus que em van passar factura i vaig caure quan ja estava als cantos bons... amb la sorpresa que quan vaig baixar tenia una yema arrencada de la mà esquerra... Després de dinar vaig tornar a intentar-ho però el bloc se'm va fer impossible en aquelles condicions...
Posteriorment anem a provar el Vicari 8a+ doncs en Carlos li tenia ganes, i el bow resol tots els passos ràpidament, ara falta la pila eh nano! jeje però bueno el bloc ja el té sobrat. Jo vaig donar-li un pegue de "xapa a xapa" i no vaig poder pillar la pinça, llavors ja vaig tirar cap amunt, a dalt no hi ha problema.

Monestir de St. Benet des de les escales
Diumenge havíem quedat amb dos màquines, en Pol i en Chaiyà, doncs ja feia temps que volíem anar a la Trumfa i bé, ho vam muntar i cap a St. Benet falta gent. Després de pujar les conegudes escales que no s'acaben mai ben carregats arribem al bolet conglomeràtic on escalarem. Amb unes ressenyes al mòbil den Pol comencem a escalfar sense saber massa bé a quina via estem... Després de veure un micromono on no hi quep ni el dit petit vam deduir que jo estava a la Monomeñique 7c i en Pol... bé, ell estava "escalfant" a la Múrgola 8b... una bona via per escalfar, d'aquelles llargues i contínues, en canto generalment bo i positiu, els que la hagueu provat ja ho sabeu...jeje Tot i així, la va montar i no s'hi va passar pas més estona que jo a la meva. 

En Pol a la Nyigo-Nyago 8a+



Van anar transcorreguent els minuts, i mentre veia com en Pol i en Chaiyà feien la Monomeñique i després la Entre las Cejas 8a ( en Chaiyà gairebé la fa a vista i en Pol la va fer al flash. Aquesta via tothom que la prova diu que és boníssima, així que vaig preferir guardar-la per un dia amb millors sensacions) jo anava caient un cop i altre a la primera. Toma genética! Vaig acabar el dia sense pell i sense fer-la, i encara vaig tenir temps per veure com provaven la Nyigo-nyago 8a+ deixant-se-la apunt pel proper dia que tornin.

La Trumfa en primer pla
En dies així et preguntes si realment val la pena i/o et dona algun rendiment el que estàs entrenant... però com que la resina et domina l'endemà estàs un altre cop al plafó, perquè tens uns objectius i vols donar-ho tot. I així  passen els dies... a veure si escric alguna bona notícia pròximament! 

Salut bous! A apretar fort!!!

dimecres, 25 de juliol del 2012

El batec del vent: Tres Ponts

Potser seria millor anomenar-lo Tres Vents, però el cas és que de moment, aquest sector prop d'Organyà deu al seu nom als 3 ponts que creuaven el Segre en l'antiguitat per garantir el comerç en aquestes terres. Si decidiu anar-hi, no obstant, caldrà prestar  atenció al corrent d'aire que arriba a fer per allà perquè potser us convindrà agafar un bon paravent per disfrutar d'una paret espectacular, amb uns viotes que val la pena visitar. Això sí, millor que hi aneu bé de pila, a mi se m'inflava l'avantbraç només de veure la paret!!!

Primera part del sector on vam estar
Va ser diumenge quan vam decidir anar a escalar a aquest sector amb en Marc i en Carlos, al qual vam arribar al migdia quan encara no hi havia ombra. La paret et crida ràpidament, amb una línia en la qual et fixes només de passar per sota, plena de cantos invertits i magnesi... no és altra que  Segre ( L1 7c+, l2 8a), que comparteix nom amb el riu que passa pel costat. En Marc ràpidament té clar què provarà avui, i en Carlos també, tot i que ja li advertim que la via té pinta de ser una miiiiica de pila. Per la meva banda decideixo prendre'm-ho més amb calma i escalfar tranquilament, després ja veurem què passa.

Escalfant

Marc Giol a Segre L1


Carlos a la mateixa via
Fem Ska-Que? 6a per començar, tot i que jo diria que la entrada no és 6a, però bueno ens en sortim. Després és hora de dinar, així que parón i a tragar. Llavors en  Marc monta Segre L1. Jo m'ho miro des de baix i veig que efectivament, és molt de pila, així que decideixo deixar-la per un altre dia que vingui millor i més mentalitzat, i decideixo seguir escalfant fent un 6c...

Pillo el material i vaig pujant, a la tercera xapa ja vaig petat i he hagut d'arquejar unes quantes vegades i començo a pensar que tinc un problema, fins que arribo a un lloc on no veig gaire res i anant a una "regle" clecada caic perquè bàsicament no era cap regle. No hi havia forat. M'ho vaig mirant una i altra vegada i al final faig un pas d'hombro que flipo bastant... d'aquí ja tiro fins a la R. 

-Lluís: Tu tio no se pas que passa bow com pot ser és molt dur aquest 6c
-Marc: Jo diria que et deus haver posat al 7b eh Lluís...
-Carlos: Toma 6c! a entrenar hahahahaha
- Lluís: Que no que ho he mirat abans i jo diria que és el 6c això
- Bueno bueno

Després de preguntar, efectivament, era la Maciste 7b, així que ja em quedo més tranquil però tot i així em fa ràbia haver caigut... Així que al cap d'un rato li dono un segon pegue i ara sí, tot OK i via feta. Mentrestant en Carlos i en Marc segueixen amb Segre, que al final els 2 es deixen apunt apunt per el pròxim dia. Abans de marxar li dóno un pegue a Poca Feina 7a+ on després de saltar-me una xapa per error ( no la vaig veure fins que la tenia per sota els peus) i anar per on no toca faig un vuelo de 3 o 4 xapes i decideixo que val més que acabi el dia aquí.

Maciste, fotos d'en Marc



El que vaig encadenar millor aquest dia va ser un bon refredat que encara em dura i que em farà tornar més abrigat el proper dia que em deixi caure per aquí, perquè el sector val molt la pena. De moment a seguir entrenant per poder provar algun pepino d'aquí uns dies, ja veurem a on. Salut bows!!!




dilluns, 23 de juliol del 2012

Final de la Copa Catalana de Dificultat '12 a Sabadell

Aquest dissabte a Sabadell, concretament a les instal·lacions de la Panxa del Bou, es va celebrar l'última prova de la Copa Catalana d'Escalada de Dificultat 2012. Ara ja portava 6 setmanes entrenant des de la lesió i començava a trobar-me més bé tot i que la planificació no anava encarada a aquesta competició i és evident que queda molt per fer, però la compe és el dia que és i p'allá que vamos. Surto de la plana amb en Pol i arribem tranquil·lament al migdia. Com sempre amb aquest horari toca dinar just abans o mentre es fan les inscripcions, i després res de migdiada, a esclafar que toquen classificatòries en breus! Bromes apart, és molt millor que no pas l'antic que durava tot el dia.

A les classificatòries 2 vies per aconseguir el pas a la final, la primera en una placa desplomada sobre regletes i algun pas llarg de bloqueig en canto positiu però sense reposos bons, curta i intensa, en aquesta vaig caure a 3 passos del top, se'm va escapar una regle pinçada però podia haver-la fet. La segona em va costar més, entrada amb canto positiu i amb algun pas llarg i xapatge que petava, al arribar a la part de dalt un xapatge des d'una regle em va tombar doncs ja no podia tancar bé, així que a tocar la següent i avall.

A la via de la final, que anava per les preses requadrades amb cinta vermella.
Foto (c) Ivan ( Rei Sargantana )
Passo últim a la final però el que compta és que ja hi sóc, ha costat 4 competicions de dificultat poder entrar a una final però bueno, a tope! La via de la final és un viote, a mi em va agradar molt, entrada a bloc i vigila que pots caure al segon pas, d'aquí a buscar el sostre fent passos resistents de regletes que em van deixar bastant petat,  tenint en compte que l'entrada la vaig fer en plan robot per garantitzar que no queia, però clar,  el bíceps va dir prou bastant ràpid. Un cop al sostre la proposta dels equipadors és fer un pas de flexi de cames per facilitar els 2 primers passos. Em va costar una bona rampa al quàdriceps però un cop realitzat  ja tenia 2 passos del sostre fets... el que no em vaig adonar és que així podia haver reposat un moment i vaig seguir, al següent xapatge ja no podia doncs se m'obria la mà... cap al terra nano. Això devia ser al 55-60% del recorregut de la via i en aquesta secció vam caure del 2n al 5è classificat. En Pol per la seva banda supera el sostre i la trave a la dreta i es planta a la última secció de la via, on un pas d'una pinça el tomba quan se li escapa un taló, però el primer lloc ja està assegurat.

Podi Absoluta Femenina 1- Leo  , 2- Marieta

D'esquerra a dreta; 2- Chaiyà, 1- Pol, 3-Albert Cardús

Aconsegueixo una 4ta posició final, i prou satisfet, sobretot de les sensacions doncs les compes de dificultat representen un bon repte  on em costa molt donar-ho tot quan toca. Serà difícil aconseguir anar relaxat però bueno s'anirà intentant, d'això no n'hi ha dubte. Merci com sempre als equipadors Fèlix, José E. Agustí, Xavi,etc, i a tothom que fa possible i participa en la celebració d'aquestes proves,  ens veiem a les de bloc al Setembre!!!

Més fotos al blog de l'Ivan




dissabte, 14 de juliol del 2012

Desig de bruixa

Eren quarts de nou del matí quan pujàvem cap a Gombrèn per anar al Castell de les Dames amb en Carlos, quan hi ha hagut un petit inconvenient...
- Lluís: Ho portes tot bou?
- Carlos: Si si
- Ok. Veus que bé, avui tindrem bona temperatura i potser bon tacte, a veure si anem a rodar a vista.
- Ja veus...ESPERA!!! els peus de gat!
- Què vols dir?
- M'he deixat els putos gats a casa bou, ahir els vaig treure de la motxilla i bla, bla bla
- ...
- ( Insults i renecs varis)
- Joder
- (Més insults i més renecs)
- Bueno, haurem d'anar al plafó.

El cotxe derrapa, gir de 180º i gas cap a desfer el camí...


Tot i així, al final hem decidit anar a Sorralta, la petita zona de Roda de Ter on vaig fer les meves primeres escalades. Cap dels dos estava gaire convençut d'anar al plafó amb el tute que portàvem aquesta setmana i clar, amb els tendons tal com estan, ara salta un ara l'altre la qüestió és no parar. L'objectiu doncs, era fer Desig de Bruixa, equipada per Miquel Saborit. 7c o 7c+ al gust de cadascú, una via que ja al cap de poc d'escalar havia provat, en varis dies diferents... llavors no la podia fer, però bueno ja estava content en passar-me mitja hora penjat per allà anar provant... recordo per exemple un dia amb en mr.Reglets, en Gil i l'Spud amb una corda on ja no hi havia ànima gairebé... em fa por només de pensar-ho ara.

Setembre 2009 a Sorralta
Bueno el cas és que avui hem anat ràpid, la he montat per escalfar i li he donat un pegue caient al pas de les pinces a la regle quan anava sobrat, per allò de no creure-t'ho, i al següent pegue (aquest cop escalant fatal doncs sabia que la havia de fer) ja directe fins a la cadena. En Carlos per la seva banda la ha fet al Second GO doncs no l'havia probat mai. Estupendo!!!

Després hem provat Oráculo 7b? a bloc totalment, dura i per mi el grau aquí és igual, la via té 6 passos: hi ha lance al principi, bidits, regles i equilibri. He caigut dos cops a dalt de tot anant a buscar un tridit que no es veu, que si l'hagues pillat la via anava a la llibreta, però serà un altre dia. En qualsevol cas encara prou content de com ha anat,  doncs aquests dies vaig bastant cansat entrenant dur, que fa falta.

I bé, per acabar un parell de vídeos, el primer de l'Edu Marin fet per Namussfilms, crec que molt bona grabació i edició i de l'escalador no fa falta dir gaire res, un dels millors. L'altre del CWIF 2012, que ja feia temps que l'esperava. Apa bous! A tope eh!!!


Edu Marin Pengim Penjam 8c(V.14a) OnSight from namussfilms on Vimeo.



The Climbing Works International Festival 2012 from Outcrop Films on Vimeo.

dilluns, 9 de juliol del 2012

MXtrem Margalef

Aquí estem, ja per la plana, ben cansats després del que ha estat un gran finde d'escalada a Margalef. És curiós que et desplacis fins allà amb un objectiu diferent del de tocar l'increïble conglomerat que hi ha per allà, però n'hi havia muntada una de bona i l'ocasió s'ho valia... Festival MXtrem (Margalef)!!!



Així doncs dissabte al matí poso direcció a aquest petit poble del Montsant, al que arribem sobre les 11. Ràpidament crida l'atenció la nova estructura de Gàrgola muntada especialment per aquest dia, així com els numerosos stands de les marques que han col·laborat, entre els quals hi havia els amics de Vèrtic, i també Tenaya i Edelrid-Vaude, sempre apostant per events fanàtics, juntament amb molts altres que van posar de la seva part per proporcionar als Organitzadors tota l'ajuda possible. I va sortir molt bé! I també la Sara havia decidit celebrar el seu aniversari allà doncs era un molt bon dia per fer-ho, amb festa assegurada ;-)

Zona Mxtrem
I bé, inscripcions i a tivar! Al matí la calor era bastant intensa, sort dels vaporitzadors que ajudaven a refrescar-se i d'algun arbre a l'ombra al costat del riu, sinó més d'un s'hi queda... jeje 
Al principi em va costar una mica arrancar, no sé si era per la temperatura, perquè venia cansat o adormit o una combinació de tot però poc a poc vaig anar-me trobant més bé i així fent els blocs... mentrestant els màquines els feien ràpid i cap a descansar o bé d'altres s'esperaven a que arribés l'ombra de la tarda. Jo no podia permetre'm aquest luxe si volia fer-los tots, així que parada de 10-15min per dinar i encara gràcies. Les classificatòries acabaven a les 16 30h i em vaig quedar sense fer un bloc, ja no tenia ni forces ni pell així que tocarà veure les finals com a públic. En qualsevol cas és igual perquè si hagués passat no hagués pogut fer res, el que toca és anar-se posant fort per poder fer aquest tipus de blocs amb un-dos pegues.

Leo - final

Berta - final

Nacho - final
I bé, a quarts de vuit les finals, comencen sub-18 mixte i absoluta femenina, hi ha 5 blocs d'estils variats. A la categoria de promeses en Chaiyà ràpidament deixa clar que no hi hauran opcions fent al flash els blocs, per la seva banda en Pol també els va fen tots... si hagués entrat més concentrat també hagués pogut fer-los al flash això segur, però bueno les compes són així. La tercera posició serà per a Pau Jover, sense desmerèixer a les noies que també pujen amb un nivell molt bo. Pel que fa a femenina hi ha un duel interessant entre la Berta i l'Eileen Jubes, al final guanya la primera. La tercera posició se l'emporta l'Helena Alemán.

A continuació surten els participants de la categoria masculina, 10 bous han passat a la final realitzant tots els blocs puntuables de la classificatòria. Tenen també 5 blocs per a l'ocasió, similars als de les altres categories amb retocs per canviar la dificultat, en algun bloc va augmentar considerablement diria jo... El primer top per l'Edu M., a continuació en Nacho realitza el que semblava el bloc més difícil, fent un bloqueig exagerat d'un mono, i bé els competidors van fent... ah sí, n'hi ha un que va flotant d'un bloc a l'altre, no és altre que en Carlos Catari que amb la finura que el caracteritza va fent un bloc i altre, deixant-nos a més d'un impressionats, n'hi ha que mantenen la forma tot i no haver pogut escalar durant molts dies. Així doncs s'emporta una gran victòria, segon en Nacho i tercer l'Edu Marín.


Carlos Catari Bloc 1 from Lluís Saló on Vimeo.


Nacho Sánchez Bloc 1 from Lluís Saló on Vimeo.

A continuació encara queden els lances i la festa, això per a alguns, d'altres preferim retirar-nos a una hora decent a descansar doncs el diumenge volem aprofitar que estem a Margalef per anar a tocar roca. La veritat és que va ser un dia  poc fructífer doncs estava cansat, i encara pitjor, una punta del dit oberta i unes quantes més a punt... Amb en Carlos anem al Culample4, no hi havíem estat mai i ens n'havien parlat molt bé... Personalment l'escalada ( al menys de les vies que vaig fer) no em va agradar, tot i que el lloc és espectacular. Vaig provar un 6c per "escalfar" on bàsicament s'havia de tivar de peus i els dits només per aguantar l'equilibri... a la part de dalt ja són forats i es pot manxar però bueno aquí ja és igual. Llavors anem a un 7a+ on ja flipo en colors, després de recórrer una gran fisura amb cantarral arribes a la sortida on t'has d'inventar un pas de microregles i un bloqueig a pillar un lateral per xapar, això si pots doncs alguna xapa està lluny... aquí ja dic an Carlos que pilli doncs no sé pas a què estic jugant. I d'aquí fins a dalt encara ha darribar el millor, un bloqueig d'un mono a pillar un tridit i llavors sí que ja està, això sí, vigila anant a la reunió que hi ha aleje en diagonal i a sobre si toca el sol de cara no veuràs res. Bueno, no sé escalar aquest tipus de vies, això està clar, ara el tema està en com millorar-ho, suposo que és qüestió de temps i pràctica, com tot.

D'aquí decidim anar a entrenar al Sikau tot, a la cova del laboratori. Al primer pegue la repeteixo doncs ja l'havia fet fa 2 anys... i la veritat és que aquí em moc bé, si hi ha barra i pots tivar de braç ja és diferent. Al segon ja veig que vaig fos i no la puc tornar a encadenar, així que decideixo desmontar i deixar-ho per avui. En Carlos també està cansat i ja li va bé. Marxant ja ens fixem amb la Photoshot, una via que fa temps que vull provar, a veure si un dia la visito. Recollim en Pol i en Caba a la tenda i marxem cap a casa.

Magradaria agaïr a tots els organitzadors i col·laboradors del festival Mxtrem doncs ha estat una molt bona feina, m'ho vaig passar molt bé i estic segur que la majoria també, així que ja espero la data de l'any que ve per marcar-la al calendari! Felicitats a tots per fer-ho possible.




divendres, 6 de juliol del 2012

Entrevistat a Astenosférica ;-D

Avui divendres, aquí us deixo l'enllaç de l'entrevista que vam fer per la secció "Originem" del blog Astenosférica, a veure si us agrada:
Originem 2: Lluís Saló

Gràcies Sara!!!

dijous, 5 de juliol del 2012

Microclimes

Diumenge, 1 de Juliol

-Carlos: Buah tio estic molt cansat eh i mira que he dormit bastant aquesta nit. No sé pas què passa però aquest cos no vol pas escalar.
-Lluís: Doncs imagina't jo que he dormit menys de 6 hores i amb el tute d'ahir... madre mia no sé pas que hi anem a fer a la Vena.
-Es que sempre fot el mateix, ara em molesta això ara està cansat i ara té gana joder, què passa bou?! 

I se'ns creuen un parell de vaques amb algun vedell...

- Mira, si fóssim aquest parell de vedellots no ens passaria pas això, estaríem aquí ben tranquils i menjant fins a rebentar.
- Pfff, i a més no tinc pell i ara es posarà a ploure...

Dia gris a la Vena, Montgrony
Bueno després d'alguna altra frase sense massa sentit arribem a la Vena, deixem al cotxe i la nostra sorpresa ve al baixar i veure que el termòmetre marca 10ºC, i fa bastant vent. Per sort jo he portat jaqueta i pantalons llargs però en Carlos va d'estiu completament, així que per acabar d'animar-se li tocarà pelar-se de fred. 

Eren més  o menys les 12  i feia un dia gris i fosc, no semblava pas que fóssim al Juliol, però bueno, al menys aparentava bon tacte. Així que escalfem montant el Cràpula, que tots dos ja hem encadenat però així veurem quines són les sensacions. Com era d'esperar, les meves són horribles, però bueno, no passa res, sempre podria ser pitjor, per sort encara no tinc cap yema oberta. Així que seguidament  decideixo que per un dia de cansament pot ser una bona opció una via curta  i amb una seqüència de bloc bastant marcada que si aconseguim sol·lucionar la major part de la feina estarà feta. Aquesta no és altra que els Visitants, suposat 8a tot i que la percepció varia en funció de qui la prova, com sol passar amb aquest tipus de vies.


Li vaig donar un primer pegue on vaig resoldre tots els passos, això sí, patint sobretot per la pell i veient que encadenar seria molt difícil aquell dia. Al segon després de descansar faig tot el bloc de baix, i quan ja tinc fet el difícil, empanada mental. No recordo els peus i em quedo un bon rato bloquejat que si vaig aquí que sí allà... al final ni xapo la tercera, caiguda i sort que l'assegurador estava atent que sinó menjo terra... Encara vaig tenir temps de donar-li un tercer, per desmontar-la, doncs vaig quedar a 0 de forces al segon pegue. En Carlos per la seva banda prova l'Època Negra 8a, però avui no és pas el dia.

Sort que anava abrigat que sinó...
I per acabar, a rodar una mica més al que per mi és el 7a més difícil que he provat. Només m'hi per escalfar o per acabar el dia però és impossible encadenar-la, es diu Que la força t'acompanyi, i el nom ja t'avisa que no regalen res...bueno els dos ens arrosseguem com miserables i acabem el dia aquí, a les 6 de la tarda. 

El proper dia que vagi a la Vena miraré de fer-ho més sencer físicament doncs sinó t'emportes un rapapolvo que és per flipar. Apa, fins a la pròxima, aquest finde Mxtrem a Margalef!!!

diumenge, 1 de juliol del 2012

Birrabloc 2012. Aniversari PapaBou

Dissabte a primera hora de la tarda posàvem direcció Arenys de Munt amb en Carlos, per assistir a una gran festa-trobada que serviria per celebrar en bona companyia l'aniversari d'en Jaume, que un any més segueix al peu del canó intentant fer-ho el millor possible perquè els fanàtics poguem gaudir una mica més d'aquest magnífic i versàtil esport. La infraestructura era gentilesa dels amics de la Sala Golem que una vegada més s'ho van currar per facilitar un bon lloc per una bona festa!

Aquest cop, a part del boulder, hi havia un parell de plafons a fora que permetien encara posar més blocs, una estructura amb 2 taules multipresa per la competició que dóna lloc a l'event i una bona parrilla per fer butifarrres a saco pels entrepans. Ah, i birra, molta birra per tothom que en volgués!

Multipreses ready  (c) Jaume Oliveras
Equipació birrabloc BOU (c) Jaume Oliveras
Got per a la ocasió (c) Jaume Oliveras
A quarts de 5 ja comencem a escalar, jo ja amb la  nova dinàmica d'escalfar poc a poc, prestar atenció a les sensacions i no rebentar-me massa ràpid, en definitiva, cuidar una miqueta més el cos a veure si així no es queixa més. Bé, al final vaig acabar apretant com sempre i tot OK. Sobre les 8 i després de passar-ho bé amb uns i altres, a part de  deixar-me les puntes dels dits a les regles, crec que és hora de parar, bocata i descans. De mentres em dedico a mirar autèntiques bèsties del birrabloc, una competició que consisteix en fer traccions i beure birres durant un temps determinat, a mode duel. Les traccions sumen punts i la quantitat de birra multiplica, i així es van decidint els guanyadors de les rondes... 

Bloc durant l'Open. Fotos (c) Albert Guerrero
A les barres sí que ens hi pillem, eh!
Estructura outdoor
Un cop l'open de bloc finalitza, a les 10h aproximadament, decidim que és hora de "tancar el corral" i anar cap a la plana. Falten per fer els lances i també les finals del birrabloc, però això ho haurà d'explicar algú altre doncs no vaig poder veure-ho, a veure si un altre dia!

De ben segur que la millor part de la festa va seguir després i no es va acabar fins ben entrada la nit, però el cansament va fer que preferís retirar-me d'hora i anar a descansar, doncs aquesta setmana l'entreno ja havia estat contundent. A més, al dia següent tocava roca!

Aquí en Carlos en un bloc:


I un vídeo de la classificatòria del Birrabloc 


BIRRABLOC 2012, Classification round from Xavier Peregrina on Vimeo.

Així doncs, simplement em queda donar les gràcies als Golems, a tothom que va assistir doncs l'ambient era molt bo, i també al BOU! I encara queda el post del que he pogut fer en el dia d'avui però aquest ja el faré més entrada la setmana, ara mateix se m'estan tancant els ulls davant la pantalla. Estic fos!!!