dimecres, 21 maig de 2014

Copa Catalana de Bloc + CCU als Bous de la Salle


Bé encara amb la ressaca de la 10a edició de l'Open, que un any més va ser tot un èxit, el dissabte es va celebrar la prova de la copa catalana de bloc i el Campionat de Catalunya Universitari (CCU). Amb els equipadors que hi havia, que per aquesta ocasió eren l'indiscutible Fèlix i en Gerard, els blocs havien de ser bons, i la veritat és que així va ser, penso que a tots els competidors ens van agradar en general.
foto (c) Paula Alsina

Classificatòries, el mateix bloc des d'un altre angle
Referent a les classificatòries, després d'una mala actuació a la prova d'Igualada a l'Abril, vaig intentar sortir més concentrat i   em va anar bé. El sistema americà que s'utilitza no m'agrada gens però  en aquesta ocasió he de dir que em va beneficiar ja que vaig poder anar veient com es feien alguns dels blocs abans de provar-los i després ser més efectiu. Tanco la ronda amb 4 tops de 5 possibles i passo a la final amb 6 competidors més. Pel que fa a universitaris passo juntament amb en Tomeu així que ja teníem com a mínim el 2n lloc assegurat...

A la final, que es va celebrar amb les últimes llums del dia, la cosa va anar diferent. La tònica van ser blocs de volums, on és  igual d'important el push i el press que el pull, i em va costar bastant escalar, per dir la veritat. El primer i segon bloc van ser errors de visualització per part meva, però crec que els podia fer. El tercer em va semblar inhumà, i el quart era força tècnic així que ni el vaig olorar. L'últim era  fàcil, era el bloc que estava perquè el poguéssim fer tots, però vaig arribar molt cansat i se'm van obrir els braços, així que vaig acabar la ronda amb 0 tops. Des d'aquí felicitar a en David Belmonte  per la victòria,  va escalar molt bé a la final i em quedo amb la seva realització del 1er i el 4t bloc com a exemple del que s'ha de fer per escalar bé en volums. 4 tops de 5 a la final, bastanta classe el sr. David.

Podi femení, felicitats a les 3!!!

Podi masculí, grandes!
En el moment em vaig rallar bastant (ja em coneixeu) però després que hagi passat algun dia crec que és el normal, per les meves condicions i com m'he acostumat a escalar des de sempre els volums i jo no som amics de moment, tot i que espero poder-ho canviar. Les noves tendències de competició, promocionades evidentment per la Copa del Món i els seus blocs ultra-tècnics, és l'estil que s'ha d'intentar potenciar des de les federacions perquè els escaladors catalans i de fora puguin arribar a fer-ho bé algun dia en internacionals. També seria bo en aquest cas fer les rondes classificatòries amb el mateix mètode i que a la Copa d'Espanya de Bloc el sistema fos únic, però clar si les proves queden enmarcades en proves autonòmiques serà complicat.

Pel que fa a l'Universitari, dir que una llàstima la poca participació, sembla mentida que amb tots els escaladors que hi ha a Catalunya vinguin menys de 10 a la única prova que tenen per fer valer el que han fet per a la universitat...Els serveis d'esports no sembla que hagin promocionat massa l'activitat pel que es veu. Per mi aquest era l'últim any i tanco amb un subcampionat que com a resultat està bé tot i que el regust que em va quedar de la compe no és el d'un segon lloc evidentment. Felicitar a en Tomeu pel campionat universitari i 2n absolut, per fort que siguis costa venir a poques proves  i saber competir bé quan hi vas.

Podi universitari
I bé per la meva banda ara que ja estem arribant al final de les compes d'hivern-primavera, crec que no em puc queixar ja que tinc el genoll força bé i estic també en un estat de forma adequat. Per escalar bé en competicions i especialment amb l'estil que predomina ara he de millorar molt en varis aspectes, així que de moment a disfrutar del que es pugui que ja es molt! I bé en no masses dies ja espero tornar a tocar roca i ja anirem comentant la jugada.

Només em queda agrair a en Jaume una vegada més tot el que ha fet aquest setmana i especialment el finde!!! Una abraçada a tots!



dimarts, 29 abril de 2014

10è Open Bloc dels Bous de la Salle: Preview i info

Bé doncs, ja estem a finals d'Abril i a molts pocs dies de l'Open Bloc dels Bous! Aquest any es celebrarà durant 3 dies perquè ningú tingui excuses per no venir! Aquests seran el dia 13, 14 i 15 de Maig a Barcelona, a l'espai de la Salle Esport & Fitness on hi haurà, a més del boulder, una estructura magnífica muntada experessament per a l'ocasió.

cartell oficial 10a edició
Com sempre s'intentarà que siguin uns dies perquè tothom, des del més bou fins a qui s'acabi d'iniciar, i tenint en compte els més petits, s'ho pugui passar genial. Un munt de blocs creats per equipadors vinguts d'arreu amb la intenció de fer les delícies dels participants. Si escaleu, teniu ganes d'escalar, o fa temps que no ho feu perquè no esteu motivats, aquesta és la ocasió per contagiar-se de fanatisme i apretar a tope!

L'open compta amb el recolzament, entre d'altres, de Gàrgola, VèrticVaude i Edelrid, Tenaya,  i Climbskin, i seguint la tradició, el dissabte dia 17 es celebrarà la prova del circuit de Copa Catalana de Bloc i CCU, on competiré amb ganes de passar una bona jornada de motivació escaladora per despedir l'esdeveniment.

Aquí teniu la info completa:


informació open - Català. Clickar sobre les imatges i després,
 un cop obertes, fer click amb el botó dret i seleccionar
 "Abrir imagen en una ventana nueva".

Un any més estaré allà com a local per posar-hi de la meva part col·laborant amb aquest magnífic esdeveniment. Així que espero veure-us a tots i totes, i com ja suposeu, per aquesta 10a edició se n'està preparant una de ben grossa! Jo de vosaltres no m'ho perdria.


I aquí el video resum de l'any passat:

9è Open Bloc Bous de La Salle 2013 from namussfilms on Vimeo.

Ens veiem allà!!!

dissabte, 1 febrer de 2014

Hard Work: Gener 2014

Aquest Gener va començar seguint la progressió que portava de finals de Desembre. Poc a poc vaig fent la transició a escalar i en els últims dies he notat un altre salt de qualitat pel que fa al genoll. A hores d'ara ja em molesta poc, diríem que només en moments puntuals. La veritat és que s'agraeix poder anar pel carrer sense tenir la imatge del tendó al cap tot el rato, ja començava a ser agobiant.

Així que sense passar-me amb les càrregues (sobretot en dies seguits), cada setmana estic escalant una mica més i ja em començo a sentir bé i això que encara estic en fase de preparació de temporada, intentant posar volum i escalant molts blocs, i fent físic general, que aquest sí que poc a poc va essent més específic ja. Pel que fa a cames he de seguir amb 2-3 dies setmana de treball de força, especialment treballant quàdriceps en excèntric però bueno. Per una banda per escalar no mola gaire perquè tot el rato vas pensant a veure a què estàs jugant, tenir la sensació de cansar la cama específicament no es posa bé. Però de moment la cuixa tampoc m'ha augmentat i de pes tampoc anem cap amunt així que estic tranquil en aquest sentit.

zona Cocodrilos al Sanhibloc, d'esquerra a dreta: Carlos, Marc, Lluís, Arcadi, Pau (c)Pemi Brasó - Xtremstudio
La veritat és que pel que fa a roca només he sortit un dia en les últimes 3 setmanes, va ser a la Comarca en un dia que vam rodar amb l'Ivan, en Silet i en Gil i la veritat és que vam fer molts blocs fàcils. De la majoria que vaig fer no en sé el nom, només un que diria que es diu Krishna i que rondarà el 7a, molt estètic i amb un dinàmic divertit a un forat que no es veu. La resta dels dies he estat entrenant, aquest mes he anat molt enfeinat amb la universitat i entrenant entre setmana molta de la feina l'havia de fer els caps de setmana, juntament amb la cama que si estic gaires hores dret se'm carrega, doncs feia més adequat anar al plafó. Per tant els últims dissabtes i algun diumenge també he seguit amb les sessions de volum al plafó. Aquests findes consistien en intentar fer molts blocs en sessions d'entre 2 i 3h.

Des de fa un parell de setmanes he començat a fer suspensions amb el programa que proposa en C.W.Parsons, la veritat és que té bona pinta i tinc ganes de provar a veure què tal. Crec que serà un bon complement als entrenos i aviam si va bé. Us el deixo aquí per si a algú li interessa. Només recomanar un bon escalfament dels dits abans de fer-lo ja que és poca estona però et deixa els dits fosos al treballar al màxim.


Chris Webb Parsons Hangboard Program from Climblox.com on Vimeo.
Taula resum, extreta d'aquí
El dia 25 de Gener es va celebrar la quarta edicio del Sanhibloc, l'open que organitzen els cracks del CEVA i aquest any amb l'alicient del nou plafó. Assistència important de gent que va fer que el plafó es quedés petit, però va estar compensat amb blocs molt bons i un ambient millor. Vaig arribar pels volts de la 1 del migdia i quan em vaig posar a escalar tenia menys de 2h per realtizar uns 35 blocs. Al final en vaig fer 32 i em vaig deixar els 3 més durs, als quals només vaig poder donar un pegue i prou.

Escalant...
Vamos Equipoo
Amb un andorrà molt fort!
A les 6 aproximadament vam fer les finals. A les classificatòries tot i estar cansat vaig escalar bé pel que havia de fer, vaig fer gairebé tots els blocs al flash, però a les finals la veritat és que el resultat no va ser el que esperava, tot i que vaig marxar prou content ja que les sensacions al genoll van ser molt bones i en general em vaig notar bé i fort. Teníem una trave i dos blocs, tot a un pegue menys l'últim bloc que teníem 2 intents. La trave era fàcil, només l'últim pas tenia un bloqueig en un sostre per anar al top, com que anava infladíssim quan vaig arribar no vaig poder fer el pas. Aquí va ser un problema de resistència, no hi ha excusa. Al segon bloc se'm va escapar una presa quan li estava ajuntant mans, penso que aquest l'hagués fet sense problema, però també s'ha de dir que no vaig tocar una presa que tenia i potser era més fàcil així. I l'últim bloc era bo, però personalment amb la calor que feia quan arribava al tercer volum, una espècie de quadrats amb cantos romos, tenia la mà tant sobada que se m'escapava abans de poder fer força.

No hi ha més, aquestes finals d'opens són així, simplement felicitar a en Pau Contreras que va guanyar escalant molt bé, i també a en Roger Jiménez i en Marc "força de contacte" Giol per completar el podi. Tres escaladors forts que s'ho mereixen! I també a en Carles i en Ramon, Kiko, M.Roman,etc que s'ho van currar molt amb els blocs, i a tota la organització en general per haver fet aquest open un any més!

Podi Femení
Podi masculí
Avui hem anat a la Sala Golem, la veritat és que lo de les 24h pintava molt bé així que s'havia d'anar a treure el cap, si més no per veure a la gent i el que s'havia preparat!!! Per part meva avui era repòs actiu així que apart d'un bloc d'apretar una mica, he estat rodant en blocs i vies fàcils. En Carlos ha estat apretant tant en blocs com en vies quedant-se a prop de fer un 7c+ a la placa al segon pegue.

De moment res més, per aquí segueixo treballant a tope així que confiança i cap amunt bous! Amb ganes d'apretar a muerte!

dissabte, 28 desembre de 2013

L'encadenament del trimestre: capítol primer i últim

Bé, primer de tot, bon nadal i bones festes a tots!

Els que llegiu habitualment el bloc ja haureu notat que he fet una pausa d'escriure més llarga del normal. El cas és que després de la compe a Reus (finals de setembre), vaig decidir parar i posar punt i final a la temporada 2013. La veritat és que tenia ganes de fer la copa d'Espanya de bloc ja que sabia que estava en forma però l'actuació que vaig fer a Reus m'ho va posar més fàcil per dir prou, no vaig poder apretar.

"visualitzant", mentre en Pol Palau li explica uns moviments a en Pol Roca, a Reus.
Després de parar completament unes dos setmanes vaig voler tornar a començar amb la ment i objectius clars però el genoll em va recordar que no tocava encara...Metges i fisios per acordar que tenia una ruptura parcial del tendó rotulià de la cama esquerra, una cosa que ve a ser un remember del que vaig tenir fa 2 anys però a lo grande... ja es veia a la eco que el forat era massa gran, però bueno. Per sort, els plans de recuperació no són massa complicats, consten de diferents etapes i cada una amb un objectiu clar. Llàstima que no incloïen escalar. Al cap i a la fí un tendó una mica malmès tampoc és res de l'altre món, però clar, quan has de parar un temps indefinit...

Vaig preferir no escriure durant la lesió per allunyar-me una mica de tot plegat, no volia tornar al to depriment que m'envaia en altres èpoques i la veritat és que si em posava a escriure  no em semblava correcte publicar el que em sortia...especialment al principi. Així que millor callar, que sóm amos dels pensaments però esclaus de les paraules...o això diuen. No?

A Vic fa força fred

Lot per aguantar els dissabtes...
Han anat passant les setmanes, i els mesos, i la veritat és que he estat treballant cada dia per recuperar-me però fins aquesta setmana passada no he pogut tornar a escalar. Molts moments amb la coneguda sensació de que vols pujar al tren però veus com se t'escapa per moments...típic de quan estàs lesionat. Evidentment hi ha hagut dies de tot, dies que ho veus súper positiu, però d'altres moments són massa silenciosos, instants on el núvol negre se't posa damunt del cap i no et deixa pensar amb claredat. Sents que estàs lluny del que t'agrada fer i a vegades és una mica dur mentalment compaginar-ho amb un bon estat anímic. Vas veient compes que havies marcat al calendari i has de tatxar, o bé gent que encadena vies que també hauries pogut estar provant...en fi. I el teu cap només pensa una cosa: Va, un altre dia. I un altre. I un altre. I vas fent el que toca mirant només a l'endemà perquè no saps si passaran 3 setmanes o 3 mesos per estar bé un altre cop. Sort que encara podia fer servir la multipresa, almenys així al plafó em sentia una mica menys inútil.

Els meus torrons particulars
Durant les setmanes de la lesió vaig planificar bàsicament cilces de força pura i resistència a la força. El problema és que això se'm dóna bé treballar-ho i per tant no era la manera com volia afrontar, en un principi, aquesta temporada, però com que no podia fer més m'he hagut d'adaptar. De tot se'n treu profit. La veritat és que he fet un dels macrocicles més durs, sinó el que més, des que escalo, almenys en quant a intensitat. Sèries i sèries al gimnàs combinades amb moltes dominades i bloquejos, a més de suspensions. El que ve a ser un russian workout per dir-ho clarament. Suposo que a en Dima li molaria. En quant a físic m'he superat arribant a poder treballar amb sèries de 25 dominades amb pauses de 2 minuts  i vàrios blocs de fins a 40 dominades amb pauses de 4'... o fins a blocs de 7 a un braç. La veritat és que no està malament tenint en compte que ja des de l'any passat sóc una mica bastant molt més foca degut al complement que faig al gimnàs (O reben músculs o reben tendons, tu tries. I és que  o lo tomas o lo dejas, però llavors no et queixis si et grinyolen els hombros quan et fas la llet amb colacao al matí)

Tot i així, crec que aquest entreno a base de multipresa per masses dies no és  saludable, el pa de cada dia eren  sobrecàrregues des de colzes a esquena(encara camino amb bastó per casa...no, és conya però poc va faltar eh...). Esperem que hagi valgut la pena ja que almenys no he passat el límit.  S'haurà de dir a mesura que vagi avançant la temporada. Ja que haig d'anar al fisio, vaig pensar, millor fer un complet i que em descarreguin de dalt a baix cada dia, així fem un todo en uno i ja està. La veritat, fer dominades no sé si serà efectiu per milllorar escalant, però per tenir contractures van de guais, de lo milloret que he provat. I això que si ets un tronc com jo, escalant ja pilles bastant tenint en compte que t'has d'arreplegar més del compte de dalt perquè de baix les cames no donen per més, però les sessions intenses de dominades ho superen amb escreix . I si no, és que no en feu suficients i toca apretar més, aquí ho deixo, tot i que jo no he recomanat res eh...

 Però bé, un cop els fisios van considerar que tenia prou col·lagen al forat del rotulià com per tolerar alguna sessió de'escalada, mans a la obra,  l'art del moviment, per sort pels nostres tendons, implica molt més que no pas la força. Clarament he de treballar molt la tècnica i la psicologia com a punts clau  per millorar, fa temps que ho dic i ho seguiré dient durant bastant temps espero, hauré de veure si aconsegueixo fer-ho. De moment he anat agafant rodatge en sessions curtes en dies separats ja que el genoll tampoc em deixa fer més. Més o menys per ordre i resumit hem fet el següent:

El primer dia d'escalar, al Cargolaire vaig caure amb la via Acció Calders 8a/+ ja feta, quan se'm van obrir els braços de manera desmesurada després d'haver fet tan sols 8 moviments. Avantbraços petadíssims com si hagués fet una via de 40 metres. Increïble. Si més no uns bons pegues de resis a la força en corda, però hauré de tornar.

A Savassona vam estar unes 2h amb en Carlos en una sessió, vaig caure uns 3 cops apunt de fer el Mondongo però tampoc tocava, un altre bloc que si tingués flexi l'hagués fet fa 3 anys ia... I a la Muller, bloc de moda aquests últims dies, vaig veure que el primer pas no em podria sortir. Colleja again.

Boulder de Kueka - La Comarca
A la Comarca, en una sessió matinal amb en Carlos, l'Ivan, en Pol i la Katy, L'Edu Moya, en Simon i l'Arnau he aprofitat per rodar i fer blocs que em sortissin ràpid. Així he encadenat, a part de la trave de darrere del bloc del camí on es va a escalfar i que encara no havia fet, el Dharma 7a/+ molt bo, que també han planxat en Carlos i l'Ivan, Padsamanbhaba "7b"(2nd go), i les dues variants del Boulder de Kueka, 7a i 7b respectivament, que hem fet gairebé tots crec.

Aquí el video del Padsamanbhaba:


Lluis_Salo_Comarca_28/12/13 from elsbousdelasalle on Vimeo.

També li he donat dos pegues al Computer Love  7b+ però no hi havia bon tacte als plans, i m'ha faltat poc per fer un altre 7a+ de llançament des d'una regleta entre el Dharma i el Padsamanbhaba, bastant dur.

Paisatge desde Hobbiton...jajaj
Ara espero seguir disfrutant de l'escalada en general i sobretot posar-me en forma pels objectius d'aquesta temporada. Al gener tocarà encara fer treball intens de cames i no passar-me escalant, però sembla ser que anem cap amunt definitivament. Després s'haurà de veure què passa perquè amb els jamones que tindré a les cames no sé si em mouré però bueno. Gas!

diumenge, 15 setembre de 2013

Campionat d'Espanya d'Escalada en Bloc 2013: Afterword

Bé recent arribats de Saragossa vaig a comentar unes quantes impressions del  que va ser ahir la competició més important de bloc de l'estat Espanyol... i que enguany es va dur a terme al centre comercial de Puerto Venecia, al costat del nou rocòdrom Dock39.

Dissabte al matí a les 9 tots a la zona d'aïllament ja preparats per la reunió tècnica, entrega de dorsals i samarretes. Primer com sempre surten les noies i posteriorment els nois. A mi em va tocava sortir el número 34 això volia dir esperar unes 4h aproximadament des que sortís la primera noia... la veritat és que posar 60 escaladors en un espai de 15 metres de llarg per 3 d'ample i la majoria al sol perquè tothom escalfi, es relaxi,etc abans de competir no és molt agradable però bueno tothom sap a lo que va i ja és el que s'espera així que res de nou.

El Pilar i una mica de sopar maño

Semi-Finals (classificatòries)

Finalment em toca sortir a competir, el primer bloc consisteix en arrancar d'una gran presa pinçada però prou bona, anar a un volum triangular on li ajuntes mans i despres recollir un bidit romo i una regleta, pujar peus molt amunt al volum, anar a una regleta plana pinçada (Bonus) i d'aquí parar-te a un granet i llançar al Top que era un canto molt bo. Per anar al bonus jo no podia pujar els peus al volum i hi anava gairebé a campus, aquest bloc tot i així m'anava bastant bé i vaig pensar que el faria. 2 cops vaig llançar al Top i en els dos intents se'm va obrir la mà inexplicablement quan ja pensava que ho tenia i em vaig quedar sense un Top que, tot i que encara no ho sabia, m'hagués fet entrar a les finals. Una llàstima.

Al primer bloc, fotos (c) Jordi Roca


El segon bloc era el que tenia més preses, es podia realitzar recte per on era més obvi o bé atravessant una mica per la dreta aprofitant unes quantes preses d'un altre bloc, i tot i que no semblava llògic segur que era molt més fàcil. Després de demanar al jutge un parell de cops si podia fer servir totes les preses ja vaig triar la segona opció al primer intent i no em va costar fer-lo al Flash. Fins i tot vaig poder fer uns quants passos a campus i m'ho vaig passar bastant bé aquí. Aquest era  físic.

Al segon bloc, que el vaig realitzar per "l'escaqueig"...un fallo dels equipadors segurament ja que no hi havia limitacions de preses. Fotos (c) Jordi Roca


Tot i així el tercer bloc era més tècnic i de mantelar a un volum, el vaig llegir malament i no vaig tenir opcions ni de tocar el bonus en cap intent. I el quart bloc tenia un inici de tipus esperó amb unes quantes preses romes pinçades que amb el sol que feia no vaig provar ni amb ganes, per dir-ho clarament no vaig poder aguantar els gats posats durant els 5min que tenia per fer-lo ja que els peus et cremaven de manera bastant exagerada. Tot i així no és excusa perquè l'Àlex va venir darrere meu i el va encadenar així que encara es podia fer.

Jo mateix al tercer boulder, aquí vaig tenir fallo de visualització. Foto (c) Jordi Roca
Foto (c) Jordi Roca
Marco al 3r bloc, foto top30

Una ronda amb dificultat adequada per la competició que es tractava, però penso que es podia haver gestionat millor el tema del sol ja que pels competidors era una mica desagradable sortir a les 13 o 14h al sol a fer blocs de nyapes. Els blocs molt guapos i variats, els equipadors van fer molt bé la seva feina.

Vaig acabar la ronda una mica emprenyat especialment per l'últim bloc que no el vaig lluitar gaire però  alhora content perquè ara ja em cantejo de la majoria de blocs. Això significa que ens anem apropant al nivell que toca i per tant és positiu! Quan van sortir les classificacions va resultar que ho havia fet més que bé, una 12a posició dels (crec) 42 participants a absoluta masculina amb 1Top i 2 bonus ... Dels 8 que es classificaven per finals en Marco va fer una molt bona ronda encadenant els 4 blocs però a partir del 2n classificat ja només hi havien 2 tops. Aquí vaig acabar de comprovar el fallo del primer bloc que m'hagués permès passar a la final, però a les compes és el que passa.

En Pol Roca per la seva banda aconsegueix passar a la final molt merescudament després d'una bona ronda, igual que l'Àlex. Molt bé! 

Finals

Ja com a públic amb en Carlos i en Roger Jiménez, que també va estar a molt poc de poder passar, vaig poder disfrutar i observar bastant.


En noies la Eileen i la Maud van demostrar que eren les que venien més en forma i la primera i segona posició va quedar així, tercera la Teresa Troya. La Marieta no va tenir gaire sort a la final però bueno, a la  pròxima anirà millor!

En nois en Marco i en Nacho van estar per damunt i entre ells es van disputar la 1a i 2a posició sense gaires opcions pels altres. L'Ignasi per la seva banda va aconseguir una meritòria tercera posició després de superar la lesió que el va tenir parat bastant temps a l'inici de temporada, i va demostrar una vegada més la seva habilitat per competir molt bé.

Pol al primer bloc de la final i Carlos Catari visualitzant el 2n
En Pol va finalitzar amb una molt bona 6a posició i atenció que això només acaba de començar per ell.

Podi femení
Podi masculí
Bé ara faltarien algunes fotos, a veure si me n'arriben algunes. Agrair a en Jordi Roca la seva disposició per portar-nos a la competició i ara a pensar en la primera prova de la copa d'Espanya a Reus la setmana vinent!

diumenge, 8 setembre de 2013

Voluminosis a la PxB. Open en Majúscules

Voluminosis: Coneguda amb aquest nom, es tracta d'un transtorn de les capacitats escalatives produïdes per la presència de grans preses en formes triangulars, esfèriques i tots els tipus de polígons que podeu imaginar, que obliguen a una col·locació adequada per poder tirar amunt. El problema és que la força (només) és sovint insuficient per tal d'anar cap a dalt i hi ha escaladors que ho pateixen més que d'altres...La veritat és que ahir a la PxB va ser un dia d'aquests per mi, i això que a les classificatòries tampoc n'hi havia tants...però els blocs obligaven en molts casos una tècnica depurada. Encara estic visualtizant algun bloc que no li acabo de trobar el mètode...

Després d'una altra setmana dura d'entrenos, dissabte a la tarda vam posar direcció Sabadell, tenint en compte que les classificatòries s'acabaven a les 20h vam pensar que arribant a les cinc o quarts de 6 n'hi hauria suficient...bé només arribar la gentada que hi havia ja demostrava que els organitzadors s'ho havien currat un munt! Ens inscrivim i seguidament a començar. Hi havia un total de 60 blocs per aquesta ronda i 20 puntuaven per passar a finals. Tenint en compte que era open la veritat és que el nivell d'aquests estava bastant alt i en molts s'havia d'apretar. A mi em va costar bastant arrancar amb força, no sé si la calor o la gentada o què però al principi em vaig agobiar una mica i semblava que no pogués apretar. Al cap d'un rato per sort la cosa va començar a funcionar i vaig poder anar fent blocs puntuables.

Acabant de preparar finals, foto (c) Jaume Oliveras
La veritat és que va ser una tarda de lluitar bastant contra el cansament, tampoc vaig tenir massa sort al quedar-me aprop de fer alguns blocs més que al final no es van deixar per poquíssim i potser haguéssin fet variar el resultat. Però el cas és que vaig donar bastant tot el que podia i vaig acabar la ronda satisfet tot i que sabia que no seria suficient per passar a la final. De totes maneres amb el nivell que hi havia és lo que toca, i ahir no em va faltar gaire per haver pogut entrar a finals i això és el que compta. Dels durs vaig acabar amb uns 11 o 12 encadenats, dels 20 proposats, tot i que diria que ningú va poder fer-los tots. En general bastantes regletes d'hombro i peus amunt afavorint la flexibilitat, cosa que no em beneficia massa però cada cop ho porto millor jaja. Diria que vaig finalitzar 9 o 10 pel que em van comentar, i passaven 6, així que toca apretar una mica més. Venga!

Marieta a la final, bona representació dels Bous!!! Gas!
Dels osonencs a destacar un Pol que tot i realitzar blocs físicament molt durs  per escalfar i sense immutar-se  no va tenir el dia i es va quedar just sota el tall de finals, i l'Ivan em va sorprendre un cop més demostrant unes capacitats molt bones, felicitats! Tant en Xitus com en Carlos com l'Arcadi poden fer molt més, vamosss bous!!! I en Pau flotant en la seva línia.

A les finals espectacle i és que l'ocasió s'ho valia, en les noies va destacar la Maud A. essent la única en fer més d'un bloc en aquesta ronda, i pel que fa la absoluta masculina a finals nivelazo i del bo: Marco Jubes, Christian G., Carlos Catari, Ignasi Tarrazona, Olesky G. i l'Hernán, un mexicà fortíssim que no coneixia. Les places de podi van anar per ordre dels 3 primers que he citat, emportant-se un bon premi en metàl·lic!!!

Carlos Catari a muerteee
La veritat és que es van superar amb escreix els 100 participants que volien en aquesta primera edició de l'Open i s'ha de felicitar a tots i cada un dels que van contribuir a muntar-ho perquè va ser una passada! David Belmonte ets una màquina!

I bé aquesta setmana més entreno i a partir de l'altra ja tornem a la rutina! A veure si sol·luciono el problema del genoll que em torna a emprenyar i amb ganes de que arribi la copa i el campionat d'Espanya per apretar a tope!!! Be water my friend...




diumenge, 25 agost de 2013

Summer feeling

Des que vaig tornar de vacances he tornat a la rutina que m'agrada, la d'entrenar. He acumulat ja les 3 primeres setmanes de càrrega fent bastant de físic, tant al plafó com al gimnàs, de cara a tornar a alguna competició i a la roca el més protegit possible i amb la forma adequada per poder apretar a tope. Estem a l'estiu i bé, ara mateix tampoc és la millor època per escalar en les millors condicions a alguns sectors, així que també he relaxat una mica els caps de setmana i he aprofitat per descansar una mica, hang out with friends, en fi variar una mica.
Apretant a Es Lluert. Foto (c) Jaume Oliveras
Encara em queden unes 3 setmanetes d'estiu abans de tornar a arrencar amb la uni així que tocarà aprofitar-les per escalar tant com es pugui...això traduit al règim que segueixo aquests dies vol dir acumular tantes sèries al campus com cregui que el cos esta disposat a assimilar. Que no és el mateix que el que el cap vol que el cos pugui assimilar, i a vegades costa molt tenir-ho en compte. En el meu cas he après que és molt important no passar-me amb la càrrega i volum especialment a principi de temporada ja que després em costa molt treure'm el cansament físic de sobre i tenir pics de forma adequats. Entrenar és complicat i com més aprens més dubtes tens, per sort però coneixen-te també evites alguns errors en els que havies caigut.

En roca he escalat un dia a Montgrony (dissabte passat) on vaig provar un 8a+ bloquero que no vaig treure, a més de provar un 7c i 7b+ i deixar-les per molles. Potser també les vaig deixar perquè tenia por de no fer-les i adonar-me que anava petadíssim, però bueno. També dijous tarda vam estar amb en Crespo, en Marc i en Pol A. per Cargolaire on vaig provar la Cargoladreta (crec que hauria de ser 7c) i no vaig fer...dos intents  per posar un altre toc d'atenció. De totes maneres havia fet gairebé 200 traccions, 15min de suspensions i 50min de campus al matí així que vaig pensar que era normal no encadenar.

Blocs de la final. Fotos (c) Manolo Murillo



Divendres descanso i ahir dissabte vam tornar al ruedo de les compes, aquest cop Open de Bloc a Santa Cristina d'Aro. La popular Es Lluert, enmarcada en la Terra d'Indiketes, no va decepcionar, i tot i situar-se en un plafó interior i no molt vistós, dóna molt més joc del que pot semblar a primera vista. Els organitzadors i equipadors s'ho van currar molt i la veritat és que els blocs guapíssims i dificultat adequada! A la final vaig poder fer algo més al primer bloc, un pas que va tirar a tothom però dels que se'm donen bé, tot i que no vaig poder aguantar suficient. El segon bloc era molt guapo, aquest l'encadenem amb en Pau i l'Àlex. El tercer bloc no vaig llegir-lo del tot bé i després ja no tenia temps, i el quart era físic de presa més aviat petita, tot i així anava ja cansat de dits i no vaig poder encadenar-lo. Aquest es va quedar sense fer, igual que el primer.


Open Es Lluert Boulder 2 finals from elsbousdelasalle on Vimeo.

Podi (c) Jaume Oliveras
Finalment l'Àlex guanya merescudament essent l'únic en encadenar 2 blocs, mentre que en Pau i jo ens quedem amb un. La meva valoració després de finals és que de físic vaig força bé, m'agradaria més però en aquest aspecte realment no em puc queixar, però tècnicament em falta molt camí per recórrer si vull arribar a escalar bloc una mica bé algun dia. Seguirem muntant blocs tècnics en les sessions de plafó, intentant millorar la flexibilitat i arquejant preses molt petites que també és un altre dels meus punts dèbils. Ah, i mirant vídeos de la copa del món de bloc. Aquest vídeo precisament no és dels que s'ha de mirar per aprendre tècnica, però bé, ha estat un dels blocs més impactants de l'any al llarg del circuit. Només en Dima va poder amb ell.




I ara a  fondo que hem d'acabar d'aprofitar l'estiuet!!!

dijous, 8 agost de 2013

Temperatura fornpunkt: Alt-i-baixos estivals

Bé no us preocupeu que no hem pas tornat al to depriment d'altres èpoques, simplement les sensacions a la tornada d'un parón són diverses i al final sempre va bé perquè s'acaba anant a millor.

Després de fer-me amb l'objectiu principal de l'estiu, en uns dies boníssims on tots vam encadenar, i estar apuntíssim de tatxar una altra amb nom de Calders, tot i que no va poder ser, vaig aprofitar per fer vacancetes amb la família, bàsicament relax i menjar molt bé...de fet massa, feia temps que no m'atipava tant jaja, però clar passar dels cereals i verdura a les pizzes i entrecots es molt fàcil, tornar a l'inici, en canvi, es fa bastant més dur, què us he de dir. En qualsevol cas va anar bé per desconectar i tornar ultramotivat, i la veritat és que ja tenia ganes de tornar a sentir-me més "sa" jajaja

Tivoli Kletterzentrum, world-class climbing gym, la veritat és que una passada i la qualitat de les preses és brutal


Exceptuant una sessió aïllada al Tivoli aprofitant que passàvem per Innsbruck després de gairebé 3 setmanes parat el cos estava bastant out, tal i com vaig poder comprovar per Margalef. Tot i així vam tenir un molt bon dia i vam fer una sessió fanàtica amb els bous, que ja tocava!!! Un plaer escalar amb vosaltres i la veritat és que és guai veure com la gent es motiva i va millorant, això no para!

I com no, en Roger S. va fer sessió fotogràfica, la veritat és que molt bones les fotos, una llàstima no haver pogut apretar més, un altre dia serà. Merci bou! 

One 6b © Roger Suriol

Txula hop 7a+ © Roger Suriol

© Roger Suriol

© Roger Suriol

Vam escalar a Ca la Marta, per la meva banda vaig realitzar alguns 6bs per anar rodant i després un parell de setens fàcils i bloqueros (7a i 7a+), els dos al segon intent ja que a vista no tenia el cap per apretar gaire, la veritat. També li vaig donar un intent amb l'Àger al famós 7c los Sobraos, on vaig comprovar que la resis no estava per tirar cohets, deixem-ho així. 

Los Sobraos 7c © Roger Suriol

© Roger Suriol

© Roger Suriol

© Roger Suriol

© Roger Suriol

© Roger Suriol

© Roger Suriol
I per part meva aquesta setmana he tornat als entrenaments i al físic, la setmana que ve suposo que ja tornare a la roca un cop estigui una mica més fit, que ja en tinc ganes, a seguir disfrutant!!!

Grande Team bous
Vamos!!! © Roger Suriol

Un crashpad amb una llarga història, eh Mario! jaja © Roger Suriol
© Roger Suriol